Bocins de paper, màgia i colors: 1/10/12 - 1/11/12

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Les coses normals...


Redescobreix les coses normals,
el cant senzill de l'amistat,
les flors per a un malalt,
una porta oberta,
una taula acollidora,
una encaixada de mans,
un somriure,
el silenci d'una esglèsia,
el dibuix d'un nen,
una flor que s'obre,
un ocell que canta,
una filera d'àlbers,
un rierol, una muntanya...
La vida es torna una festa
quan saps gaudir
de les coses normals de cada dia. 

(Phil Bosmans)



Demà celebrem el sant i l'aniversari d'una amiga amb una mica (o molt) d'endarreriment. 

Com ja va sent habitual, jo sóc l'encarregada de fer una postaleta per felicitar-la (espero que algun dia algú m'agafi el relleu :)). 

La veritat és que estava força bloquejada i no sabia ni per on començar, i aquest ha estat el resultat, suposo que no m'ha quedat molt original però... és el què té la imaginació i la creativitat, que de vegades estan de vacances...

A l'interior aquest text que vaig descobrir fa poc i que em va encantar i un espai per les signatures.







Espero que li agradi!!!


divendres, 26 d’octubre del 2012

Premis virtuals


L'ahir és el passat i el demà, el futur. L'avui és un regal, per això l'anomenen present.

(Bill Keane) 




Fa un parell de dies vaig tenir la sorpresa de rebre un d'aquests regals virtuals que passen de bloc en bloc. Aquest va venir de la mà de la Marina de Con M de Marina. És un d'aquells premis virtuals que has de concedir a uns quants blogs més (en aquest cas 10) i que et fan sentir bé perquè t'adones que hi ha moltes persones (conegudes i desconegudes, tot i que cada vegada menys desconegudes gràcies als seus comentaris :)) que et segueixen, que et llegeixen, que valoren el què fas, que donen sentit fins i tot als dies més grisos amb una paraula amable, que aconsegueixen arrencar-te un somriure i fer que continuïs tenint ganes de crear, d'imaginar, però sobretot de compartir. Així que: MUCHAS GRACIAS MARINA ;).

Jo no sóc molt donada a seguir aquestes cadenes, d'entrada perquè em costa seleccionar a qui entregar-lo (són tants els blocs que visito i segueixo!), però sento que ja que han dipositat la confiança en mi, l'haig de continuar. Per això m'he decidit a concedir-lo a aquelles persones que gairebé incondicionalment deixen una paraula a gairebé totes les meves entrades.

Per començar la meva amiga Pilar, perquè s'animi a continuar creant i mantenir viu el seu nou bloc i per l'amistat de ja molts, molts anys...

Per continuar la Marta, la Isabel, l'Esther (tot i que el bloc encara està "en obres") i la Glòria, persones que he tingut la sort de conèixer en viu i compartir una miqueta més d'aquest món de l'scrap i amb qui espero tornar a coincidir (bé amb l'Esther ja ho he fet :)).

I per acabar (acabar? impossible!!!) continuaria amb la Charo, la Sara, la Montse, la Marbel, la Loretta, la Sílvia, la Rosa, la Raquel, al bloc Colors i Piruletes (ostres... saps que no sé el teu nom?? jeje) i... aish... no pararia...

De fet el premi és per a tothom qui ara està llegint aquesta entrada :).

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Estiu a la tardor...


Si observes un home realment feliç el trobaràs construint un vaixell, escrivint una simfonia, educant el seu fill, sembrant dàlies al seu jardí, o a la cerca d'ous de dinosaure al desert del Gobi. No buscarà la felicitat com si es tractés d'un botó que ha rodat sota el radiador. No lluitarà per ella com un fi en si mateix. Ell s'haurà adonat que és feliç en el curs de viure plenament la vida les vint-i-quatre hores del dia.

(W. Beran Wolfe)

Ja fa molts dies que hem deixat enrere l'estiu, però jo tenia pendent penjar les fotos de l'àlbum que vaig fer (de fet seria més correcte dir que estic fent perquè a hores d'ara encara no l'he acabat!!!) per posar les fotos d'aquest estiu (tot i que l'àlbum comença al juny amb el viatge de final de curs amb els nanos del cole). 


No ho he fet abans perquè amb ell participava a l'onzè concurs d'Scrapbloc (no dubteu a passar-vos-hi perquè les interpretacions del tutorial de la Marta Juez han estat fantàstiques!). 

Avui han publicat ja la llista de participants, ara només cal esperar que hi hagi sort en algun dels premis :). 




Sigui com sigui el premi ja el tenim cadascuna de les persones que hem concursat: un fantàstic àlbum que d'entrada semblava molt complex, però que després no va resultar ser-ho tant. Us l'aconsello perquè l'estructura de la maleta és molt maca per fer un regal, no només per posar-hi un àlbum dins, sino tot allò que us pugui passar pel cap.

Com diu la frase que he descobert avui, la felicitat és en aquestes coses que vivim dia a dia, com deixar anar la ment i la imaginació i crear del no-res quelcom que et fa sentir bé.

Una vegada més el meu àlbum ha volgut transmetre alegria, vitalitat... i per això és ple de colors, això és el què m'evoca l'estiu, una època de desconnexió total, de fer coses que no faig habitualment, de VIURE així en majúscules, amb molta intensitat... i res millor que utilitzar aquesta col·lecció de papers de l'Amy Tangerine de la qual estic enamorada!!

Espero que us agradi!!!

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Il·lusions...


Fes el que puguis, 
amb el que tinguis,
allà on siguis.

(Theodore Roosevelt)


Molts dies sense publicar res, i de fet molts dies sense fer manualitats, tot i que tinc una pila de projectes a mitges i més encara per començar. 

Els principis de curs sempre són especialment complicats, molta feina per fer, molts nervis i molt esgotament, com diu un amic és com si passés del 0% d'un estiu relaxant directament al 100%, sense un estadi intermig. I suposo que això és el què m'ha passat.

Fa dies però vaig veure l'anunci d'una nova missió dels Secret Agents, promoguda pel bloc Cinderella's Scrap World

Ja havia participat en les targetes solidàries per als nens d'una escola de la Índia i aleshores ja vaig pensar que era una idea molt maca.

Aquesta vegada es tractava d'enviar una targeta i un regalet a nens d'un centre d'acollida d'Arganda del Rey a Madrid. 

Per mi era l'excusa perfecte no només per fer un acte solidari i regalar una mica d'il·lusió a un nen, sino també per treure-li una mica la pols a la meva creativitat que està una mica adormida. 


 
I aquesta és la targeta que en va sortir, juntament amb el meu regalet (uns clics pirates i uns cotxets). 

A veure si els colors i la vitalitat d'aquesta targeta s'encomanen i desperten la meva neurona imatinativa!!! tinc ganes de posar-me a scrapejar una altra vegada!!! :).