Bocins de paper, màgia i colors: 2012

dilluns, 31 de desembre del 2012

Feliç 2013!!


(...) Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure (...)

(Miquel Martí i Pol)


 
Avui no m'enrotllaré... deixem enrera un nou any (tot i dins meu sempre tinc la sensació que els anys comencen al setembre) i amb ell molts moments, uns quants de complicats, d'altre de feliços,...

El més important és que estem aquí, per viure'n molts més...

Us deixo amb una de les postals que vaig regalar a la meva família i alguns amics, amb els meus millors desitjos que aquest nou any estigui ple de moments màgics, ple de colors... i com no... de papers :).

Feliç 2013!!!!!


ARA QUE L'ANY COMENÇA

No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes
les quietuds i les inquietuds
tenen per límits una cambra closa.

Així s'explica el temps, i el fosc embriux
de percaçal-lo pels racons secrets
de nosaltres mateixos.

Més enllà
de temors i recances, s'obren sempre
blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure, però basta
la voluptat d'estimar perquè l'aire
dringui a cada mot i s'allargassi
l'eco que ens fa, si més no, perdurables.

(MIQUEL MARTÍ I POL)



dilluns, 24 de desembre del 2012

Bon Nadal!!!

 
*
Un
BON
raig
de sol,
un núvol
que neix amb
l'alba, el cel ja blau
i a la terra tot en calma.
Dia de NADAL, tothom a casa.
Àpat especial, regals a l'arbre.
Aromes de bosc pel pessebre dansen
entre rius de plata i flocs de farina blanca.
Podem somniar amb aquesta estampa
i que sempre al nostre voltant

regnin la pau
  i l'esperança.

(Isabel Barriel) 



I avui sí, fins d'aquí a uns dies no tornaré a estar darrera la pantalleta, així que aprofito per mostrar-vos una de les darreres postaletes que he fet (tot i que encara me'n queda alguna). Aquesta era un intercanvi amb la Montse que m'ha dedicat una entrada preciosa (moltes gràcies!! :)), encara tinc pendent de penjar la seva (genial!). Aprofito amb ella i un petit muntatge per desitjar-vos molt bon Nadal. És moment de compartir, de contagiar-se una mica de la màgia i la il·lusió que transmeten els més petits i de recordar aquelles persones que malgrat no ser aprop han construït la seva caseta dins del nostre cor.

BON NADAL!!!!


divendres, 21 de desembre del 2012

4 dies per Nadal...


Clarobscur amb matisos
i piles d'anhels,
temps als nostres rellotges
il·luminat pels estels.

(Isabel Barriel)

I ja s'ha acabat el trimestre!!! pensava que no arribaria mai aquest dia... però tot acaba arribant... i com aquest cap de setmana no sé si tindré un minutet per continuar el compte enrere avui deixo ja un dels darrers models (crec que només me'n queden dues)... 


És curiós que aquest model el tenia molt clar en la meva ment (no com d'altres que van sorgir més espontàniament) i malgrat això és la postaleta que menys m'agrada de totes les què he fet... però no la meysprearé... també forma part de la superproducció :).

No patiu! ja s'acaba la tortura! jeje


dimecres, 19 de desembre del 2012

6 dies per Nadal...


(...) Reposen els mots,
són silenci del temps
seran al compàs del fred
música i veus,
caliu sota el cel. (...)

(Isabel Barriel)
 
 
 
Avui dues més... molt similars per a dues persones que vaig conèixer fa uns mesets i amb qui comparteixo aquesta afició que m'omple de satisfacció...
 
 
 

dimarts, 18 de desembre del 2012

7 dies per Nadal...


Reposen els mots
al calaix del record:
avet, molsa i vesc,
campanes al vent,
estrelles i pessebre,
la neu una nit d'hivern...

(Isabel Barriel)


(davant)



Aquests dies no hi ha paraules i, no és que estiguin al calaix del record, nooo,  senzillament no tinc ni temps per aturar-me a escriure amb tranquil·litat. 

Però continuo fent el compte enrere, amb les meves postaletes que espero que serveixin d'inspiració per algú.








(darrera)

Avui en deixo dues, que sé que han arribat a la seva destinació. 

Em vaig enamorar d'aquesta cinta a creativa i una amiga em va dir: com la combinaràs? doncs... aquest és el resultat... una postal plena de lluentons... (no és típic en mi però... la meva neurona debia estar buscant vestit de cap d'any! jeje).

Per cert... moltes gràcies pels comentaris de tots aquests dies... prometo respondre aviat! :)







dilluns, 17 de desembre del 2012

8 dies per Nadal


Al sostre, al cel, al terra...
Arreu pots trobar una estrella.

(Isabel Barriel)


I continua el compte enrere... i amb ell una nova postal, una vegada més, molt diferent a la resta. El motiu principal: els estels... que per a mi tenen també un punt de màgia...


diumenge, 16 de desembre del 2012

9 dies per Nadal


(...) Encendrem fanals i espelmes,
cantarem dolces cançons,
que és l'hora ja de celebrar
la màgia excelsa de Nadal.
(Isabel Barriel) 

(davant)

I continuo amb les postaletes de nadal, aquesta vegada aprofito aquesta, que ja viatja cap a la seva destinació, per a participar en el nou repte de 3flowers, on demanaven una targeta amb un ninot de neu.

Jo no sé dibuixar, ni tinc cap segell de ninots de neu, però em vaig enamorar d'aquests tags nadalencs quan els vaig veure, així que vaig decidir reconvertir-los i fer algunes postals divertides i informals, per enviar sobretot a aquells amics que tenen nens petits.

(darrera)







La majoria les he fet rodones però també vaig fer-ne una de diferent, l'estructura de la qual vaig trobar per internet (una vegada més no recordo on!, sóc un desastrillo!! :)). 


Aquí us les deixo (davant i darrera).  
(davant)
(darrera)

divendres, 14 de desembre del 2012

11 dies per Nadal...


(...) Decorarem l'entrada amb l'avet
enganxarem a les portes garlandes,
muntarem el pessebre a la sala
i buscarem de nit l'estrella més blanca.

(Isabel Barriel) 


I aquest és l'últim arbre de la meva col·lecció particular, però com li deia a la Sara en la darrera entrada, no us lliurareu de la tortura nadalenca a què us estic sotmetent, jejeje, perquè ara vindran les postaletes d'estels, les plenes de lluentons, les de pares noels... :) no en va aquest any estic fent una producció enorme i diferent!!!

Aquest arbre l'he "copiat" del què ens va mostrar la Rosa en el seu bloc (però vaig ser honesta i vaig confessar que li copiaria, eh? :)).

Gràcies per llegir-me!

dijous, 13 de desembre del 2012

12 dies per Nadal...


(...) I és què tornen les dates
d'esperar, amb el fred i la neu,
les jornades més engalanades
que el Nadal cada any ens regala. (...)
 
(Isabel Barriel)
 
 
 
Avui no m'enrotllaré... (sí, sí... ja sé que sembla impossible, jejeje).
 
Senzillament us regalo la imatge d'un nou arbret, totalment diferent al què faig habitualment, però em va sortir així.
 
La imaginació i la ment tenen racons amagats que ni tan sols nosaltres mateixos coneixem :).

dimarts, 11 de desembre del 2012

14 dies per Nadal...


(...) Antigues postals
 i cintes i suro i palla;
 també papers vells destenyits
 amb lletres de nadales mig esborrades.(...)
(Isabel Barriel)


Recordo quan vaig tenir el primer pis de "soltera" aquí a Vilanova. Em feia molta il·lusió tenir un arbre de nadal ja que a casa sempre havíem fet el pessebre.

Durant uns quants anys vaig guarnir-ne un, m'agradava pensar què posar-hi, fer cosetes i comprar-ne d'altres. Ara ja fa temps que no en poso cap (tret del papiroflèxia que vaig fer ja fa temps) i això que ara tinc mil idees "scraperes" per decorar-lo!! però sempre m'atrapa el temps... 

Així que m'he conformat a fer unes quantes postaletes nadalenques amb arbrets de diferents maneres...



Aquesta és la segona de la sèrie. Vaig veure la idea en no sé quin bloc i em va encantar, val a dir que em vaig barallar amb les cintetes com una boja (definitivament no serveixo per fer nusos ni llaços! quin estrés!).

diumenge, 9 de desembre del 2012

16 dies per Nadal...



Sortiran mil estels
o una lluna de plata,
penjolls amb miralls lluents
 i llumetes brillants de la capsa...
 (...)

(Isabel Barriel)

Molts dies sense publicar res i ja ho enyorava... però quan s'apropa Nadal la feina també s'acumula, final d'avaluació, correccions, exàmens, mitjanes, cursos de formació... buf... Però enmig de tot això també molts moments per desconnectar una miqueta, per passejar, per xerrar, per compartir, i com no per fer scrap!

Aquests dies però la meva activitat scrapera es limita a les postals nadalenques, la meva neurona no dóna per més (ni, evidentment, el temps!):).

La setmana passada vaig donar el tret de sortida a la imaginació i als colors i als estels i als brillants com diu el poema de la Isabel Barriel. 

Dissabte no podia faltar a la cita de Creativa. Amb dues amigues vam acostar-nos per la tarda a passejar per entre les paradetes. 

Crec que és el primer any que ho faig amb una certa tranquil·litat i sense sentir-me agobiada per les multituds. 

Com no! vaig sortir amb unes quantes cosetes (gràcies a la meva guardiola, "el Miguelito" :)), sobretot botons i cintes, moltes cintes!

Després de l'esgotament de la tarda, el diumenge va ser un dia relaxant, la musiqueta sonant i la pila de material envaint el meu menjador. La Pilar i jo vam començar a dissenyar les nostres postaletes. 

Cada any dissenyo un sol model i la reprodueixo per a tothom, és pràctic però resulta força avorrit, et sents com si treballessis en una cadena de muntatge. 

Aquesta vegada però m'havia marcat un objectiu ben diferent! aconseguir uns quants models de postaletes diferents i certament ho he aconseguit!!! tot i que en especial una d'elles (suposo que és la que més m'identifica en l'estil) és la que regalaré a la família i alguns amics.

Així que aquests dies us bombardejaré amb moltes postaletes nadalenques (ja em perdonareu :)), el cert és que n'he fet de molt diferents, algunes que pensava que no faria mai!!!

La primera aprofito per presentar-la al primer repte nadalenc de 3flowers (com no sé si podré presentar-me als 4 reptes si més no ho faig en aquest!). Es tractava de fer un arbre. I aquest ha estat el meu!

Cumpleblog teroladas



Els aniversaris són bons per a tu. Les estadístiques mostren que la gent que en compleix més és la que viu més anys.
 
(Larry Lorenzoni)




Aquesta entrada va dedicada a la Lídia, una persona que fa uns dibuixos preciosos i que fa poc ha tret la primera col·lecció dels seus segells acrílics. El seu blog fa un anyet i espero que pugui celebrar-ne molts més!!! Felicitats!!!

Si us voleu afegir a la celebració passeu pel seu blog, sorteja un set de segells d'edició limitada! Jo m'hi apunto!!!

diumenge, 25 de novembre del 2012

Diumenge...


On hi ha alegria, hi ha creació.
Com més rica és la creació,
més profunda és l'alegria.

(Henri Bergson)

Avui entrada curteta i sense imatge :). Ahir vaig viure un dia molt maco. Com cada any fèiem la trobada anual d'ex-companys d'especialitat de la carrera (l'any vinent farà 20 anys que vam acabar i que any rera any compartim un dia plegats!!!), sempre ens fa especial il·lusió compartir unes horetes junts i recordar batalletes :), i per això cada any guardem ja un espai en els nostres calendaris particulars per la trobada pels volts de Sant Albert (patró dels científics, en el nostres cas dels químics). Vaig anar a dormir amb un somriure i amb moltes ganes d'organitzar la següent trobada. 

I avui quan m'he llevat i mentre esmorzava seguint la meva rutina diària (llegir el diari per internet, consultar el bloc...) he viscut la segona alegria de cap de setmana.

He quedat la primera finalista en el repte organitzat per 3flowers on es demanava una targeta rodona!!! quina il·lusió m'ha fet!!! es van presentar moltes targetes i totes elles molt xules!! És la meva primera participació en el repte on cada quinze dies trien tres finalistes i una guanyadora del repte proposat!

El meu treball el trobareu dues entrades més endavant :), però si voleu inspirar-vos i veure els treballs de les participants els podeu trobar aquí.

Gràcies a l'equip de 3 flowers!! :)

dijous, 22 de novembre del 2012

Bocinets de paper pel Nadal...


Només l'amor i l'art fan tolerable l'existència.

(William Somerset Maugham)


Sempre he tingut una certa al·lèrgia a les agulles, i no parlo de les que et claven les infermeres i metges :) (no coneixo a ningú a qui li agradin aquestes!). 

De petita la meva àvia ja va batallar amb mi perquè aprengués la seva afició: el ganxet. Però jo em resistia!

També em vaig resistir a fer mitja (aquesta experiència va ser pitjor!), però sobretot a cosir... Els dissabtes (ni sé quants anys tenia) d'una època (que afortunadament no debia ser molt llarga) anava a aprendre a cosir (vores, traus, ostres!! per què cal cosir traus???, etc...) i buf... a hores d'ara encara recordo que la professora s'enfadava perquè no em posava el didal i jo acabava amb el didal al dit sense utilitzar-lo :). Certament tampoc no dec tenir aquests gens :), se'ls va quedar tots la meva germana :).

La màgia de cosir la vaig descobrir quan vaig començar a enquadernar, aleshores sí m'agradava enfilar l'agulla! i no calia didal!!! (tot i que alguna punxada he rebut!). Està clar que el paper és especial per mi perquè va ser capaç de vèncer al monstre de la costura, jeje.

La qüestió és que aquesta setmana l'equip de 3flowers ha proposat un repte de targeta tipus patchwork amb costura inclosa.

Com, evidentment, no tinc màquina de cosir, he fet uns quants foradets amb un punxó i m'he atrevit a cosir la cartolina. Com els meus pensaments creatius estan nadalencs he aprofitat uns papers que tenia des de fa una eternitat, unes estrelletes (es nota que m'encanten?) i aquest n'és el resultat (davant i darrera)!




dimarts, 13 de novembre del 2012

Nadal a la tardor...


Quan les coses anelhades ja no es desitgen, arriben.
Quan les coses temudes ja no es temen, s'allunyen.

(Lao Tse)


(davant)
I ja arribat Nadal! o... potser no? :) si més no puc afirmar que ha arribat Nadal a la meva taula de treball i al meu caparró creatiu, que no para d'estar envaït per pensaments plens d'estrelletes, flocs de neu, colors vermells, platejats, ...,  i bons desitjos, jeje. 

I és que ja començo a pensar en les postals de nadal (tot i que després sempre acabo fent-les el darrer dia!!! no tinc remei!!!) i em costa centrar-me en cap més projecte.

Ja feia temps que volia participar en algun repte de 3flowers perquè m'encanta fer targetes, però quan m'agradava alguna idea proposada no trobava el moment i sempre feia tard. Així que m'he dit: aquesta vegada arribaràs a temps! (per poc... però arribo :)).

(darrera)
La proposta d'aquesta quinzena era fer una targeta rodona i com no! vaig pensar a fer-la nadalenca. I la veritat és que m'ha encantat decorar-la, tant, que crec que aquest any moltes les faré així!!!



diumenge, 11 de novembre del 2012

Primavera a la tardor


Fes el teu curs en la vida com els astres per l'espai:
sense pressa, dins la mida, però també sens parar mai.

(Johann Wolfgang Von Goethe) 

(La part del davant)


 Ahir dissabte vam celebrar amb amics dos sants i aniversaris amb molt d'endarreriment. 

Vam començar el dia visitant l'edifici modernista de l'hospital de Sant Joan Baptista de Sitges amb el seu celler (gràcies Josep per fer-nos de guia!) i després de provar la malvasia els estómacs ja ens demanaven un bon àpat. 

Per la tarda una posta de sol esplèndida pintava d'un color especial l'església, el mar, el passeig i els carrers d'aquest lloc tan màgic que és Sitges... va ser molt relaxant...

(La part del darrera)
Per no perdre el costum :) jo era l'encarregada de les postaletes. 

Aquesta vegada les vaig fer les dues iguals. 

La inspiració va arribar a darrera hora i va a tornar a sortir el meu toc colorista. El fons en paper d'aquarel·la i amb tintes distress, aigua i el secador. La flor a mà amb cartró per donar volum i folrant cada pètal amb un trosset de paper diferent.

Enmig d'aquests dies força grisos i ennuvolats vaig voler retrobar-me amb la primavera abans de començar a endinsar-me en el Nadal :). 


Val a dir que des de que vaig conèixer a la Glòria, li he agafat "carinyo" al retolador i a retallar les coses a mà sense miraments :) (en aquest cas les flors). A veure si algun dia ho faig tan bé com ella! :).





















dijous, 8 de novembre del 2012

M de...


Jo sempre em sento feliç, ¿saps per què?
Perquè no espero res de ningú; ja que esperar fa mal;
la vida es curta, així que estima la vida,
sigues feliç i somriu sempre,
viu només per a tu i recorda:
abans de parlar, escolta;
abans d'escriure, pensa;
abans de ferir, sent;
abans d'odiar, estima;
abans de rendir-te, intenta-ho;
abans de morir, viu. 

(William Shakespeare)


M de... màgia, moments, música, memòria, melangia, miratge, misteri, mar, manualitats... i mil paraules i sentiments més... i com no... M de Montse :).

Aquest és un projecte que havíem de fer per la tarda a la trobada d'scrap de fa ja més d'un mes. Però el temps va fugir d'una revolada i no vam tenir temps. 

Ja feia dies que em donava voltes al cap de què fer i no trobava ni el moment ni la manera. 

Sempre que he vist les lletres he pensat: què xules!, però no em veia decorant-ne cap. Fins que un dia se'm va encendre la llumeta.

Una lletra de color blau, que la veritat és que no és un color habitual en els meus treballs, però el meu estudi (o hauria de dir scraproom? jaja) està pintat d'aquest color i volia posar-la aquí.


He decorat les dues cares per quan em cansi d'una tenir-ne una altra, jeje, amb un estil poc propi amb mi, però m'encanta fer coses molt diferents!!!

No hi podien faltar una clau i un rellotge... m'encanten!



dimarts, 6 de novembre del 2012

Cosetes...


Hem d'escoltar el cap,
però deixar parlar el cor.

(Marguerite Yourcenar)

Avui aprofito aquesta entrada per escriure alguna coseta que tenia pendent. Ja fa uns dies vaig rebre la sopresa de rebre un altre premi virtual, una vegada més em va fer molta il·lusió i em va sorprendre. El premi me l'ha concedit la Judy . Si no la coneixeu ja trigueu!!! :), és una artista impressionant, la reina dels LO. Els seus treballs són sempre plens de color, un esclat d'energia positiva!! Moltes gràcies wapa!!!




Com sempre se'm fa molt difícil passar el premi, són tants els blocs que segueixo i tants els què em queden per descobrir!!! per tant voldria donar-los a totes les persones que llegiu aquesta entrada i que em seguiu incondicionalment o senzillament aterreu per casualitat per aquí :).



L'altra cosa de la qual volia fer difusió és el repte que ja fa dies han proposat a Retos de Scrap i al qual em vaig apuntar només veure'l. Proposen un intercanvi de postals de nadal per enviar per correu ordinari en grups de deu persones (cada persona n'ha de fer nou).

Si us animeu encara sou a temps d'apuntar-vos-hi. És una proposta fantàstica.

Per mi el Nadal sempre ha estat una època especial, malgrat sigui també una època en la qual enyorem molt més les persones que ja no hi són, però també hi ha una màgia especial en els ulls dels nens, en les il·lusions que projectem envers el nou any que arriba... una època per tornar ser com el petit príncep, resistint-nos a créixer, jo... encara crec en els Reigs Mags d'Orient! :).

Des de petiteta que any rera any faig les meves postaletes, primer dibuixant (tot i que no ha estat mai el meu fort), després fent "scrap" (quan encara no es deia així) :) i ara ja amb una pila de recursos i fonts d'inspiració...  

Cada vegada hi ha menys tradició d'enviar postaletes i per mi és una llàstima (tot i que sóc afortunada i tinc amics que conserven la tradició), és una manera especial de dir: em recordo de tu i et desitjo el millor, a les persones properes i a aquelles que per un motiu o altre fa temps que no veiem però que estan dins del nostre cor. 

M'encanta el moment d'obrir la bústia i trobar un sobre inesperat, unes paraules dolces i sobretot el saber que aquella persona també té un espai per a tu en el seu cor.

En fi... no divago més, que quan m'animo... jejeje. Si alguna de vosaltres no participa en aquest repte però vol fer un intercanvi personal amb mi, jo estaré encantada, només cal que m'ho digueu!! :)
 

divendres, 2 de novembre del 2012

Estels...



Els ideals són com les estrelles.
No aconseguirem tocar-los amb les mans,
però al navegant, en la immensitat de l'oceà,
li serveixen de guia per arribar al seu destí.

(Carlos Shur)

Després de més d'un mes des de la trobada d'scrap a casa la Marta (bé, la seva mare :)), fa un parell de diumenges vaig fer una mini trobadeta a casa per acabar l'àlbum que havia començat aquell dia. 


Van venir a casa la meva amiga Pilar i la meva nova amiga Esther (a qui vaig conèixer a la trobada) per compartir un dia d'scrap. 

El meu menjador es va convertir en una pila de capses, papers, segells, tintes, cartolines, botons, cintes,... buf!!! 

La musiqueta sonant i la tranquil·litat d'un diumenge en bona companyia... Va ser un dia molt agradable!! 

M'encanta compartir aquests moments, rebre idees, donar-ne, adonar-me'n com cada persona hi veu coses diferents, tot i mirar el mateix... i... vaig aconseguir acabar el mini!!! en tenia moltes ganes però no trobava mai el moment.

Una vegada més en negre, vermell i blanc... una combinació que té una força extraordinària!!! i que ara abandonaré per uns dies per explorar altres colors, jejejeje.

Un àlbum que és un petit tresor personal, perquè ell és ple de les sensacions compartides el 23 de setembre amb personetes que ja han deixat de ser desconegudes. En ell he volgut guardar les fotos de la trobada, del dinar, dels obsequis que vaig rebre, les dedicatòries, les lletres i dibuixos de la Glòria, els resultats de les meves aplicades "alumnes" :).

Espero que us agradi!!!



dissabte, 27 d’octubre del 2012

Les coses normals...


Redescobreix les coses normals,
el cant senzill de l'amistat,
les flors per a un malalt,
una porta oberta,
una taula acollidora,
una encaixada de mans,
un somriure,
el silenci d'una esglèsia,
el dibuix d'un nen,
una flor que s'obre,
un ocell que canta,
una filera d'àlbers,
un rierol, una muntanya...
La vida es torna una festa
quan saps gaudir
de les coses normals de cada dia. 

(Phil Bosmans)



Demà celebrem el sant i l'aniversari d'una amiga amb una mica (o molt) d'endarreriment. 

Com ja va sent habitual, jo sóc l'encarregada de fer una postaleta per felicitar-la (espero que algun dia algú m'agafi el relleu :)). 

La veritat és que estava força bloquejada i no sabia ni per on començar, i aquest ha estat el resultat, suposo que no m'ha quedat molt original però... és el què té la imaginació i la creativitat, que de vegades estan de vacances...

A l'interior aquest text que vaig descobrir fa poc i que em va encantar i un espai per les signatures.







Espero que li agradi!!!


divendres, 26 d’octubre del 2012

Premis virtuals


L'ahir és el passat i el demà, el futur. L'avui és un regal, per això l'anomenen present.

(Bill Keane) 




Fa un parell de dies vaig tenir la sorpresa de rebre un d'aquests regals virtuals que passen de bloc en bloc. Aquest va venir de la mà de la Marina de Con M de Marina. És un d'aquells premis virtuals que has de concedir a uns quants blogs més (en aquest cas 10) i que et fan sentir bé perquè t'adones que hi ha moltes persones (conegudes i desconegudes, tot i que cada vegada menys desconegudes gràcies als seus comentaris :)) que et segueixen, que et llegeixen, que valoren el què fas, que donen sentit fins i tot als dies més grisos amb una paraula amable, que aconsegueixen arrencar-te un somriure i fer que continuïs tenint ganes de crear, d'imaginar, però sobretot de compartir. Així que: MUCHAS GRACIAS MARINA ;).

Jo no sóc molt donada a seguir aquestes cadenes, d'entrada perquè em costa seleccionar a qui entregar-lo (són tants els blocs que visito i segueixo!), però sento que ja que han dipositat la confiança en mi, l'haig de continuar. Per això m'he decidit a concedir-lo a aquelles persones que gairebé incondicionalment deixen una paraula a gairebé totes les meves entrades.

Per començar la meva amiga Pilar, perquè s'animi a continuar creant i mantenir viu el seu nou bloc i per l'amistat de ja molts, molts anys...

Per continuar la Marta, la Isabel, l'Esther (tot i que el bloc encara està "en obres") i la Glòria, persones que he tingut la sort de conèixer en viu i compartir una miqueta més d'aquest món de l'scrap i amb qui espero tornar a coincidir (bé amb l'Esther ja ho he fet :)).

I per acabar (acabar? impossible!!!) continuaria amb la Charo, la Sara, la Montse, la Marbel, la Loretta, la Sílvia, la Rosa, la Raquel, al bloc Colors i Piruletes (ostres... saps que no sé el teu nom?? jeje) i... aish... no pararia...

De fet el premi és per a tothom qui ara està llegint aquesta entrada :).