Bocins de paper, màgia i colors

dimarts, 11 d’abril de 2017

"El mejor reto del mundo"


L'amor creix quan es comparteix.

(Antoine de Saint-Exupéry)


Una de les coses més boniques que m'ha regalat el fet de tenir aquest blog han estat les persones que s'han anat creuant al meu camí i que, en silenci o deixant algun missatge, m'han anat animant i compartint molts moments al llarg d'aquests any. 

Una d'aquestes persones és la Montse de Caldes, vam començar amb l'intercanvi de postals de Nadal, va venir a conèixer-me a la Primavera Scrapera i finalment em va convidar a les trobades que ella i un grup de noies fan mes rere mes. Primer hi vaig assistir com a tallerista i després com a participant i he gaudit molt dels tres diumenges. M'encanta veure els diferents estils, les diferents maneres de treballar, compartir...

Aquest darrer diumenge ens vam trobar per a contribuir en aquest repte solidari que ja fa anys organitza l'Andrea a través de 3flowers. Totes les noies ens vam posar ràpidament a crear punts i targetes que ahir van viatjar cap Astúries. Vam aconseguir fer 29 targetes i 41 punts de llibre i vam gaudir molt. Esperem dibuixar un somriure i una mica d'il·lusió a aquests nens que estan hospitalitzats. 




Avui us deixo la meva contribució i una imatge de tots els treballs junts. 

Les meves targetes... estic contenta perquè he aconseguit fer alguns treballs molt senzills (allò que mai aconsegueixo!!), gràcies a algunes segells que em van deixar (el de les nenes) i a aquest segell dels ocellets que va ser amor a primera vista a Sitges :).

 




I els meus punts... (alguns a conjunt amb les targetes).





I aquí la contribució de totes les noies... quina passada, oi?


divendres, 24 de març de 2017

Un regal pel Gil...


Aboca’t a la nit.
Escolta els ocells, mira el dia
com neix.
Torna a veure les coses
en els ulls d’un infant.


(Joan Vinyoli)

Fa uns dies va néixer el Gil, el nebodet d'un amic meu i gairebé seminebodet meu :). Volia fer-li un detallet per aquestes primeres setmanes de vida i vaig optar per fer-li un parell de bodis. La feina va ser meva per trobar bodis que no fossin amb dibuixets!!!, així que quan els vaig trobar em vaig posar més contenta que un gíngol.

Vaig triar motius que tinguessin algun significat, en un dels bodis veureu una grua, el típic ocellet d'origami. La seva mare és una crac doblegant paper i com és una de les seves aficions i a més a més hi ha la llegenda de les 1000 grues que és molt maca vaig pensar que seria adient, així que vaig buscar un ocellet d'aquests per internet i vaig traçar-lo amb la cameo. El segon motiu havia de ser un ratpenat ja que al seu tiet li agraden molt. Avui us mostro el resultat, començant pel paquet on vaig guardar els bodis. Vaig fer l'experiment de treballar amb vinils de diferents colors i el resultat és molt xulo, tot i que vaig tenir algun "percance" a l'hora de planxar-los.

Al petit regalet li vaig afegir una targeta, aquesta és molt senzilla. M'havien regalat aquest troquel amb un atrapasomnis, com és una forma molt maca vaig pensar que no calia posar-hi gran cosa més, unes taques de tinta en el fons d'una cartolina texturitzada, una fusteta amb un desig de felicitat i l'atrapasomnis tintat amb distress. 

Espero que us agradi! cal dir que el Gil ja ha estrenat els bodis! :)







 

dijous, 16 de març de 2017

Un LO per a la fira...


(...) Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. (...)

(Antonio Machado)

Demà s'obren les portes de la fira d'scrap de Sitges, aquest ja és el cinquè any!!!!!

Mare meva! Com passa el temps!! Encara recordo la primera edició i com ha anat creixent... 

Els darrers anys, apart de passejar-me per la fira i buidar el bitlleter :), he participat també a l'exposició de LO's que es fa a l'edifici Miramar. Aquest any he estat novament convidada (moltes gràcies Esther!) i amb molta il·lusió avui us mostro la meva pàgina.

Aquest any es tractava de reflectir aquest 5è aniversari, amb alguna foto d'alguna edició anterior (no necessàriament de la fira), una crònica i el lema que és el que encapçala avui aquesta entrada: "se hace camino al andar".

Ràpidament vaig tenir la idea al cap: què reflecteix millor aquesta fira? les botiguetes, el material, la Rita que ens acompanya cada any en el cartell, les bosses..., les tisores, els colors de la fira... la meva neurona es va posar a treballar a tota velocitat... i... què és el que més li agrada fer a la Montse (o sigui jo :))??? doncs... un diorama! Així que vaig pensar que l'ocasió es mereixia un diorama on es mostrés una botigueta on la rita fa de venedora i també de creadora fents demostracions de materials. Vaig permetre'm la llicència de posar una finestreta a la parada amb una foto de Sitges (no és la millor del món, però és la tenia d'un dia gris...) i també vaig ignorar la consigna de la crònica, sóc nefasta per a això, no sé què posar, així que ho vaig substituir per unes paraules que acompanyen els cartells de les anteriors edicions.

La veritat és que tot i que jo no acostumo a tirar-me floretes estic molt contenta amb el resultat, he gaudit moltíssim fent-lo, imaginant cada detall... i espero que a vosaltres també us agradi en viu si teniu l'oportunitat d'anar-hi o en foto per aquí.

I ja està... no m'enrotllo més... espero trobar-vos a algunes de vosaltres per Sitges. Aquí van les fotos!



 
 




 

dimecres, 8 de març de 2017

60 anys (i 3)...


 Si saps esperar, la gent s'oblidarà de la teva càmera, llavors la seva ànima sortirà a la llum.

(Steve McCurry)

Ja fa dies que tenia pendent ensenyar-vos la darrera entrada de l'àlbum dels 60 anys del meu germà. Podeu seure tranquil·lament perquè hi ha moltísssssssimes fotos.

Cada conjunt de fotografies fa referència a algun tema: l'amor, els fills, la família, la feina, les aficions... en cada tema una pila de desplegables, tags, i detalls amagats. Com sempre, el fil director és la càmera...

Amb aquesta entrada tanco aquest àlbum que em va portar un mes de feina però amb la qual he gaudit moltíssim. Ara a veure si em dedico a nous projectes!

L'amor...
 



  Els fills...
 



La família...




La feina...


Els viatges...



Una afició: la cuina...


La "gran" afició: la fotografia. Aquí m'aturaré una mica...  apart de tenir un blog que si us agrada la fotografia us recomano visitar (http://imatges-i-senssacions.blogspot.com.es/) aquests darrers anys ha portar a terme un projecte amb la gent gran d'alguns centres de Sabadell, on intenta transmetre a través de la fotografia d'una persona amb un objecte important per a ella, tot un món de records, de sensacions... En aquestes pàgines es mostren algunes de les seves fotografies que trobareu al blog i també el resultat de les diferents exposicions d'aquest projecte tan especial (els cartells, articles al diari, etc.).






I les dues pàgines que no falten en els meus àlbums, la divertida "fent carotes" i la d'aniversari, on hi ha un espai per a posar-hi fotos del dia de la celebració.




i això és tot... si heu arribat fins aquí gràcies per la paciència i pels vostres comentaris.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Els mesos de l'any: febrer


"La utopia està en l’horitzó. M’apropo dos passos, ella s’allunya dos passos. Camino deu passos i l’horitzó es mou deu passos més enllà. Per molt que jo camini, mai hi arribaré. Per a què serveix, doncs, la utopia? Per a això serveix: per caminar” 

(Eduardo Galeano)

No volia que s'acabés el mes sense fer l'entrada del projecte particular que comparteixo amb la meva amiga Pilar. Aquest mes ens hem intercanviat la pàgina de febrer amb les imatges de la nostra trobada de gener. 

Vam passar un dia diferent i divertit, pel matí passejant pel barri del Born de Barcelona que és ple de racons especials i per la tarda vam anar al Museu de les Il·lusions, jo no sabia ni que existia però ella em va comentar que li feia gràcia anar-hi. La veritat és que ens ho vam passar "pipa" com dues nenes petites jugant davant les imatges que hi ha pintades a les parets d'aquest curiós museu. Vam riure molt. Les nostres pàgines intenten reflectir alguns d'aquests moments.

Primer us ensenyo la meva pàgina (davant i darrera i la pila de tags perquè no sabia quines fotos triar!!). Quan vaig veure la foto tocant la Terra amb la Lluna als nostres peus vaig tenir clar ràpidament quin paper volia utilitzar i que la decoració serien aquestes estrelletes que són un troquel que vaig comprar fa poquet. Les lletres formen part d'una bosseta de lletres troquelades que em va regalar la Charo ja fa mooooolttt (moltes gràcies!!).



La part del darrera reflecteix la nostra passejada i el dinar al barri del Born. I síiiii, va costar però vam trobar el vitrall amb l'escut del Barça a Santa Maria del Mar! :).

Una vegada més coincidim amb la foto de la portada amb la Pilar, aquí van les seves pàgines! estava desesperada perquè havia revelat tantes fotos que no sabia on posar-les :). Al final totes hi van tenir cabuda! :).




Ara a per la següent pàgina! :)